transites de la nit a l’alba
i dius que el matí serà clar,
que el vespre és un viatge
sense nom. i dius que el vent
a penes travessa les hores,
que un cercle s’inicia a cada final.
i et preguntes com podràs dur
el pes de tanta llum
a través de l’ombra.
un a un es tanquen els cercles.
Anna Montero, trànsit, dins El pes de la llum (Proa 2007)
obstinacions 