ARBRE
Observo l’arbre:
l’angoixa que acompanya
el moviment
convuls, sense esperança.
La fulla abans de caure.
Del poemari inèdit L’angoixa de la fulla abans de caure
obstinacions 
Hola ToniM’agrada el bloc i els poemes!
Gràcies Núria, ens anirem seguint.
És curiós, jo sempre ho havia vist com una alliberació, per part de la fulla. M’ha encantat, el teu poema!!!
Ben trobat, poeta. El teu és un camí per tota la vida.T’ho dic jo, que escric poesia des dels 14 anys i sempre m’ha confortat.
Gràcies Montse, ja ho veus, la meva visió és diferent (potser és més pessimista).
Un plaer rebre un comentari teu, Olga. Certament, escriure és confortant i alliberador. Vaig seguint el teu bloc/blog amb interés.
Ostres! L’Olga Xirinacs que t’escriu és l’Olga Xirinacs escriptora? ÔÔ si és així, em permets que la saludi i que li digui que m’encanta? gràcies, company!
M’ha agradat molt el poema i la forma que tens d’observar les coses i explicar-les 🙂
Mira, veus, aquest breu poema ha tingut un gran èxit; està clar que, de vegades, les coses més petites són les que amaguen dins les coses més grans. Maco de veritat.