Des del deliri

Hi ha el mirall, i darrere del mirall
la solitud de la imatge, observant-te.
Molt més enllà de l’escarni dels gestos,
el silenci de la teva no-veu
és el que trenca l’encanteri fred
d’aquest reflex caduc i inexpressiu.
Repetiràs un breu, sol, moviment
i tot serà una amplificació
de la perplexitat que reverbera
en el mirall: una imatge evocada
del dubte hostil que s’ha anat emparrant
al teu cos ert i als ulls des dels que et mires.
Desconegut de tu mateix, et perds,
mirall endins en deliri oceànic.

Des del deliri, dins Al costat dels xiprers que mai no ens faran ombra

la imatge està extreta de http://www.darkdrawings.net/artwork1.html