Des del deliri

Hi ha el mirall, i darrere del mirall
la solitud de la imatge, observant-te.
Molt més enllà de l’escarni dels gestos,
el silenci de la teva no-veu
és el que trenca l’encanteri fred
d’aquest reflex caduc i inexpressiu.
Repetiràs un breu, sol, moviment
i tot serà una amplificació
de la perplexitat que reverbera
en el mirall: una imatge evocada
del dubte hostil que s’ha anat emparrant
al teu cos ert i als ulls des dels que et mires.
Desconegut de tu mateix, et perds,
mirall endins en deliri oceànic.

Advertisements

2 comments on “Des del deliri

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s