He passejat pels llençols….


He passejat pels llençols
freds i arrugats de la por
amb la nuesa de la pell
gronxada pel vent.

Dins l’ordre del joc m’ha tocat parar,
i tu en fas estralls si no puc jugar.

I ara,
m’has acariciat la nit amb les teves aspres mans.

-no em deixis a l’alba
perquè vull morir abans.

Poema de Montse Assens, dins Indigent, com jo (premi de poesia Artur Simó, 2007. Brosquil edicions)
Anuncis

6 comments on “He passejat pels llençols….

  1. Gràcies pel poema!Ara el llegeixo i ja no em sembla meu… no sé si t’ha passat algun cop…:)(hauré de rellegir el poemari)una abraçadamontse

  2. Hola Montse, sí que m’ha passat, fins i tot alguna vegada algun poema que inicialment em semblava molt bo m’ha decebut de mi mateix en rellegir-lo. Ara ja no em passa tant, però amb el primer llibre, va arribar a ser traumàtic (per dir-ho d’alguna manera). Va bé, de tent en tant rellegir-se un(a) mateix(a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s