Un sonet de Carme Guasch


M’aturo a mig camí i passo balanç.
Algú, sense adonar-me’n, m’estafava,
perquè el compte del viure que s’acaba
em llega un guany de sorra entre les mans.

Algú, deslleialment, sense descans,
m’ha anat robant el goig de l’hora blava
deixant-me sense rei i sense saba,
vençuda per la neu i els huracans.

He pagat amb escreix el que devia.
De tot allò que van donar-me un dia
no em queda ni interès ni capital.

Passo balanç i tanco per fallida.
Només la mort des del silenci em crida.
El meu futur està sembrat de sal.

del poemari Amat i amic, Carme Guasch, Llibres de l’Escorpí , ed. 62, 1985
Anuncis

One comment on “Un sonet de Carme Guasch

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s