Ja saps la melangia dels carrers
quan la claror comença d’extingir-se.
El primer llum porugament vacil·la
i vacil·la el teu cor perquè estàs sola.
Neguit (fragment), de Rosa Leveroni
la fotografia és pròpia: carreró a Glasgow
la fotografia és pròpia: carreró a Glasgow
obstinacions 
Es un poema, breu però molt directe.Preciós.
M'agraden els poemes breus que diuen més amb allò que no diuen que amb allò que està escrit. Jo en tinc una certa tendència, potser per això m'agraden.I aquest, m'ha fet tremolar el cor.(m'agrada la foto)
Rosa Leveroni és una autora a la què no estic segur que se li hagi fet prou justícia, com succeeix amb la major part de la poesia escrita per dones. Jo tinc una dcerta debilitat per ella, potser perquè la seva és una poesia molt directa, amb molt poc artifici, i en canvi la trobo extremadament culta.Realment, Sandra, és breu i directe.I tens raó Eulàlia, es percep que hi diu més que no el que en un sentit estricte hi ha escrit. La foto és d'un carreró de Glasgow com n'hi ha molts, destartalats, solitaris però encisadors.