Equilibri


Enmig de camps de blat segats de poc
m’aturo, en veure que el camí ascendent
queda tallat per la carena. El cel
i l’abisme possible em rememoren
el meu ésser escindit, els ulls es neguen
a abandonar el desdoblament. Camino,
a mitges conscient de colors vius
dels tractors contra el verd del blat segat;
veig que el camí no acaba en un abisme,
sinó en un pendent que mena a l’ombra
d’un bosc acollidor. reprenc la marxa
amb el cor alterat i el pas harmònic.
Trobaré l’equilibri en el dolor,
si no oblido la pròpia contingència?

dins Cançoner, de Feliu Formosa, fragment extret de Feliu Formosa, d’Antoni Martí Monterde, Retrats 17, publicat per l’AELC
la fotografia és pròpia, muntanyes a la Vall de Camprodon

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s