l’espectacle pautava les parets
com una vida en quatre temps,
obriu la música.
la finestra és el fred, la companyia
d’un vent contra la casa mal tancada
de boira.
si obriu la música…
l’herba amaga les passes del delicte
de viure entre paraules poc triades.
obriu la música.
respira l’arbre amb fulles noves,
no feu soroll.
obriu, obriu la música.
poema extret de Temps en blanc, de Francesc Garriga Barata, ELS LLIBRES DE L’´ÓSSA MENOR, (ed. Proa 2003)
la fotografia és pròpia, OLIVERA A SU (SOLSONÈS)
la fotografia és pròpia, OLIVERA A SU (SOLSONÈS)
obstinacions 