com un cruixit de fusta


Com un cruixit de fusta,

el so somort de passes m’anuncia

que arribes allà on sóc, altra vegada.

amb un cert desesper he obert finestres
des de les quals vaig espiar-te un dia

per si tantes remors com m’arribaven
eren, potser, l’avís del teu retorn.
Ara per fi he sentit cruixir les fustes
que conformen aquest pont que ens uneix
i he percebut que el vespre
ja no serà el repòs dels solitaris.


poema extret del meu poemari El dilema de Faust, Òmicron 2010

fotografia de Luis Ribeiro

Advertisements

4 comments on “com un cruixit de fusta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s