Runa

Mira: jo sóc una paret. Els pares van alçar-la
maó sobre maó fins a la mida
que veus, una paret de casa humil.
Fixa’t com es clivella,
com va esfondrant-se poc a poc amb sord,
feixuc estrèpit.

Però ja a terra tot,
amb mans obreres de paraula,
nit rera nit,
pacientment plego la runa
i novament edifico.

poema RUNA, de Joan Vinyoli, extret del poemari ENCARA LES PARAULES, dins Els llibres de l’Escorpí (edicions 62, 1973)
fotografia extreta dehttp://procsilas.net
Anuncis

2 comments on “Runa

  1. Benvolgut Antoni, va, no siguis avar amb els teus poemes i observacions, que m'agrada molt llegir.Ja sé que és meritori fer conèixer els altres, i generós.Només apunto aquí una afinació que jo hauria fet a aquest poema de Vinyoli si hagués estat meu:A l'última línia, en comptes de "novament edifico", hauria escrit "i edifico de nou." Déu em guard de retreure ni corregir. Només que tinc el vici de l'harmonia i ves, què hi farem. ¿A tu què et sembla?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s