Ens quedarà Lisboa


Al capdavall, amor, ens quedarà
el record de Lisboa: els costeruts
carrers de llambordins amb indiscretes
finestres ben obertes als espais,
els vells tramvies grocs que grinyolaven
arribant al capvespre, aquella olor
de salaó i conquestes, la saudade
amb regust d’ultramar fonent-se a un Tejo
que algú va dir que havia desitjat
en altre temps ser mar d’una esperança
amb aroma d’espècies; i l’eixam
de colors en la gent que vagareja,
un fado en un cafè i algú que resa,
l’olor de magdalenes a Rossio
on esquivàvem obres amagant-nos
d’una pluja infernal que ens ha obligat
a recordar en gris un dia a Sintra.

Mai no serem com Bogart: a nosaltres
ens quedarà Lisboa i els instants
de breus recorreguts, trescant Alfama.

poema Ens quedarà Lisboa
la footgrafia és extreta del web 1oooimagens
Anuncis

6 comments on “Ens quedarà Lisboa

  1. Benvolgut Antoni, com que veig que tampoc ha sortit el meu comentari, el torno a fer i a provar sort:m'agrada veure i reveure els teus poemes.Coincideixo amb Clídice: l'Alfama produeix una fascinació gairebé paralitzant a causa de la degradació secular mantinguda. Fa que la nostra imaginació la penetri i en ressegueixi les històries possibles.Una abraçada,Olga

  2. Olga, m'alegra que finalment els teus comentaris apareguin. Certament, a cada racó, en cada llamborda, en cada cantonada d'Alfama sembla que hagi de sorgir alguna història. Sóc un apassionat de Lisboa, una de les poques ciutats on podrien anar-me a buscar si mai em perdo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s