Gula


T’he vist menjant amb animal desfici,
els ulls lluents, volent fugir de l’òrbita,
mentre el sandvitx ràpidament minvava
i els regalims corrien per la cara.

Per un moment he insinuat la nàusea.
En canvi, tu flirtaves amb l’orgasme.

poema Gula, inèdit (escrit el 1997)
Anuncis

4 comments on “Gula

  1. Una situació viscuda ahir me'l va fer recordar i vaig anar-lo a recuperar d'una carpeta mig perduda. És bàsicament això: gràfic. Encara que aquesta "descriptivitat" no sol ser gaire el meu estil… Gràcies pel comentari, Clídice.

  2. Més o menys va anar així, Olga. Com una mena de flaix. No és, com ja li he comentat a Clídice, ben bé el meu estil. L'adjectiu curiós com a catalogació del poema em fa una certa gràcia, tot i les moltes coses que pot voler dir. Jo també el tinc catalogat entre "curiositat" i "raresa". Gràcies per prendre't la molèstia de comentar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s