Qui no coneix res, no estima res. Qui no pot fer res, no comprèn res. Qui no comprèn res, no val res. Però qui comprèn, també estima, observa, veu… Com més gran és el coneixement inherent a una cosa, més gran és l’amor… Si algú creu que tota la fruita madura al mateix temps que les maduixes, no sap res sobre el raïm.
Paracels (citat per Erich Fromm a L’Art d’estimar)
fotografia de Carlos Loff Fonseca (1000imagens.com)
fotografia de Carlos Loff Fonseca (1000imagens.com)
obstinacions 
Ah, recordo molt bé aquest fragment, durant una època del passat molts joves llegíem Fromm. Fins i tot pensava que el fragment era seu, santa ignorància.
cal tenir sempre l'esperit amatent per tal de poder estimar tothora; gràcies per recordar-nos-el 🙂
M'embadaleix, tot i que Fromm no m'agrada tant com Alberoni, que diu que l'amor no s'aprèn, és un a priori.
Júlia, suposo que en una època determinada era una lectura gairebé obligada. Tenia present la frase, el que vaig re-descobrir ara és que era de Paracels Hola Clídice, m'agrada compartir aquestes petites troballes. D'una manera o altra dóna sentit al bloc.Helena, a mi ara em fa gràcia rellegir alguns plantejaments psicoanalítics. Però alguns capítols del llibre com el que fa referència a l'amor a la divinitat i el que representa la conceptualització d'aquesta, són força interessants.