Mahler i Monforte

I

Colpit una vegada més pel destí,
el meu seny rodola pels llavis de la incertesa
intentant silenciar les esquelles de la bèstia.
Ja no hi ha combat, ningú no s’esperona,
sols resta l’ombra dels pèrfids,
aquells que van conèixer el somriure de l’estima.

II

El somriure de l’avenir,
averany de tenebres,
gaudirà del triomf
d’una mort que m’acull
tendra i dolça.

poema SIMFONIA 6 Gustav Mahler, d’Enric Monforte, dins Desert de Pells, VIENA edicions 2005