et peixeré en silenci… (de Pere Fons i Vilardell)




Et peixeré en silenci la meva solitud
si un dia véns i em temptes el tremolor dels llavis.
I la nit s’escalaixa darrera d’aquests vidres
on amollem els somnis i redoblem les cares,
tendrament, i t’enrampa el buit dels mobles tant rancis.
Els ulls se t’encabriten a mig camí dels arbres
i encara correries al llunyedar més dèbil.
I gàrgoles de l’ombra traspuen moviments,
rebotigues somortes, el balç del temps:
el teu bes i el meu vespre s’obren el cap al fons.

poema extret d’Aquesta música porosa” de Pere Fons i Vilardell, Els llibres de l’Escorpí, ed. 62, 1977
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s