Instants tapats sota el llençol,
escrits esbocinats d’albades fresques,
mots perplexos, mans blanes,
miratges desolats, absències i enyors
que omplen els misssatges
apostats cada nit al llindar
d’un abisme informàtic.
Pàgines de vellut escrites dia a dia.
Atalaies amb balustres alzinades.
poema Atalaies, de Montse Assens, dins Secrets acariciats entre silencis de boira, edicions Parnass, 2010
obstinacions 
:)un somriure, Antoni, moltes gràcies per aquest poemaDijous fem la presentació… si vols venir ja ho saps, em farà il.lusió tornar-te a veure i et tornaré els llibres que tinc des del dia de st jordi (uf, com passa el temps…)una forta abraçadamontse
Gràcies Montse. Actualment m'és impossible comprometre'm a res durant les tardes o els vespres, però compta que qualsevol dia em presentaré en algun dels actes que organitzes o en què participes.Una abraçada.