M’he fondre en el mar tempestuós
dels dies de gener,
palpar els batecs d’una porta tancada,
florir a l’aguait dels ametllers
mentre el temps m’engoleix i m’oblida.
M’he de fondre en els dits del xiprer
perquè ningú em vigili els passos.
Sentir que m’abraça la veu del silenci
i esperar que la porta s’abati,
ben lluny de mi, a l’ombra dels meus somnis,
que em lliguen a la nit com un cordó al seu ventre.
poema Porta, de Rosa Font, extret de Des de l’arrel, Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2008, edicions Proa 2009
obstinacions 