Mentre mans de l’oblit… (un Margarit del 82)

Mentre mans de l’oblit
rovellen la barana del balcó,
amb el desig he escrit la teva pell,
daurada com les dunes d’un desert.
Del foc del nostre temps en resta l’ombra
lenta i serena d’un carrer per viure
i el costum dels ocells i la finestra.
S’han esborrat del vent els teus vestits
i la remor d’esguards entre les roses.
Als ulls hi duc els vespres lluny de casa
i la lluna que brilla, decreixent,
damunt la mar de calç a l’horitzó.

Poema extret d’ “El passat i la joia“, de Joan Margarit, Col·lecció REDUCCIONS, ed. EUMO/EDIPOIES, 1982

la fotografia és pròpia: Morella