Anoto als fulls pautats del dietari
paraules que, de cop, s’han palplantat
davant meu obligant-me a decidir
quin nou sentit he de dornar-li al dia.
Desfilen davant meu vagues memòries
de músiques distants i de perfums
que volen impostar amb la seva essència
els records que mantinc o que m’habiten.
De fet, avui, el dia s’ha llevat
amb una boira densa que impregnava
els meus sentits: tot empenyia a escriure,
fins i tot la subtil desesperança
amb què la claredat volia fer-se
un lloc als meus gargots, toscs i maldestres.
obstinacions 
L'escriptura com a font de llum, de saviesa.M'embadaleix cosa de no dir Pessoa! Crec que és el poeta que més m'ha impactat després de Margarit.
Sempre que estic en fase de "baix voltatge", torno a Pessoa, ja que la seva lectura, com bé dius, és absolutament impactant.Gràcies pel comentari, Helena.