No és en la nit
que et pren el fred del marbre
ni és en el fang
que modeles desitjos.
Del fred rocam
aprens l’urc i el coratge
davant l’esglai
d’onades erosives.
Sempre és hivern
al cor dels solitaris.
abr.
4
2011
No és en la nit
obstinacions 
Es preciós, una abraçada-
Excel·lent metàfora: ser com el rocam davant el mar insistent i devastador, aguantant la lenta erosió que ens va empenyent dies i anys. El fred, l'hivern, ens remet a la soledat, però la vida insisteix a ser viscuda.Una abraçada,Eduard
Gràcies, Sandra.Gràcies Eduard, m'agrada el comentari: la vida insisteix a ser viscuda.
Però Antoni, de vegades, a l'hivern surt un solet que escalfa per dintre… deu ser això que dieu (que m'ha agradat molt, també, a mi) que la vida insisteix a ser viscuda.