El dia s’ha llevat…

El dia s’ha llevat cabdellant núvols,
reivindicant aiguats de maigs pretèrits.
M’ho miro tot amb un posat absent
i és a través de la finestra oberta
que comparteixo els cants d’ocells captius.
Només jo entenc l’angoixa de les hores,
cercle perpetuu dins del vell rellotge.
En va he buscat el teu cos: ja no hi eres
i s’ha perdut al buit l’esforç del tacte.
M’he plantejat, seriosament, no moure’m
fins que arribés la nit altra vegada,
i he preparat les mans per les carícies,
per si de cas, en un moment, tornaves.
De dins d’un llibre obert, a la tauleta,
un reguitzell insolent de paraules
s’ha conjurat contra tota esperança.

Advertisements

3 comments on “El dia s’ha llevat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s