Tot és molt lent.
Les hores agonitzen mentre l’aire es fa dens i un cel de color gris amenaça amb tempestes d’angoixa. Als avencs del silenci ressonen encara les paraules amb què es va proclamar, inhòspita certesa, la victòria del foc sobre l’aigua, el triomf definitiu del desert, la misèria absoluta dels sentits.
Un aire estàtic empudega els carrers i fa asfixiants tots els intents d’iniciar les caminades.
la fotografia és presa a Edinburg
obstinacions 
hi ha productes per desfer tempeses d'angoixa
Per sort, Jesús M., i sort que en tenim el rebost ple…