Adéu (un poema de Bruna Generoso)

Es va rompre l’amor un matí fred
de núvols i foscors a les parets
-la pluja vomitava les paraules
que es feien grans en forma de retrets -.
No ens vam conèixer amb els ulls borrosos
que entelen els colors de les finestres,
privant-nos de l’olor de les muntanyes.
Ja saps a quin racó dorm el silenci
quan sembla que l’instant ha cridat massa.
Penso de lluny sense saber tenir-te
que, abans, l’amor tenia poques lletres.
Del nostre amor és l’amor de què parlo.
era senzill, l’amor de poques lletres,
l’amor d’aprendre a ser pells de tendresa.
poema de Bruna Generoso i Miralpeix, dins ON HAS DEIXAT LA VEU?, Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, 2010 (Ed. Viena, 2011)
Anuncis

4 comments on “Adéu (un poema de Bruna Generoso)

  1. Hola Antoni no se on he descobert el teu blog, sense obstinació, però he arribat.De vegades quan un poema m'agrada, deixo qeu em penetri i em deixo…Quan l’amor s’esquerda…Ai l’amor quan es trenca,segurament que primer s’esquerdai per cada escletxa hiva entrant el fred i el gel…De vegades el silenci dorm i ronca.L’amor sempre és senzillsom nosaltres que el sembremde llavors que floreixen en complicacions,freds, i el que és pitjor, indiferència…Des del far bona tarda.onatge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s