un bar amb piano

Alfons del bar sona un piano vell
iun vell cantant prova de fer-se entendre
dinsla foscor, entre el fum i les veus,
onamants retrobats semblen novells..
Enles cançons, la lletra no ho diu tot.
Comun lament, que a la fi es fa esgarip,
lesnotes van deixant un regust trist
d’amorsque es van perdent en la tardor.
Troboa faltar la veu d’un saxo: et veig
almeu costat i sé que poc seríem
sientre tu i jo la música es morís.
Lateva pell frega la meva pell
ies va fent tard, tan tard que ens adormim
recordantnits amb so de piano vell.

Poema inclòs a “Passes discretes per la ciutat endormiscada” (Bubok, 2012)
Advertisements

2 comments on “un bar amb piano

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s