un bar amb piano

Alfons del bar sona un piano vell

iun vell cantant prova de fer-se entendre

dinsla foscor, entre el fum i les veus,

onamants retrobats semblen novells..

Enles cançons, la lletra no ho diu tot.

Comun lament, que a la fi es fa esgarip,

lesnotes van deixant un regust trist

d’amorsque es van perdent en la tardor.

Troboa faltar la veu d’un saxo: et veig

almeu costat i sé que poc seríem

sientre tu i jo la música es morís.

Lateva pell frega la meva pell

ies va fent tard, tan tard que ens adormim

recordantnits amb so de piano vell.

Poema inclòs a “Passes discretes per la ciutat endormiscada” (Bubok, 2012)