El cos d’un ningú… un poema de Joan Carles González Pujalte

El cos d’un ningú, ara,
sol enmig de tanta llum de color:
la fera ombra, arlequí
avorrit de ser tan lluny
de la festa.
Vaig poder arrabassar al món una certa
calidesa: la llum
que daurava un dia el modestíssim llom
de la catedral de Saint Enoch,
quan s’obrí en polièdrica immatèria
un carnaval de color sense la necessitat
d’angelots que baixava des del crepuscle
del cel d’Escòcia. Havia plogut.

poema extret dEls carnavals òrfics, de Joan Carles González Pujalte, XXX Premi de Poesia 25 d’abril de la Vila de Benissa 2010 (Ed. Viena 2010)
la fotografia és pròpia (una imatge de Glasgow, 2004)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s