Escric a corre-cuita
paraules que em consolin
abans no acabi el dia.
Tinc por que no ens perdem
o arribem a oblidar-nos
en qualsevol tombant
de carrer estret i fosc
o, tal volta, en tancar-se
alguna de les portes
que es tanquen rere nostre.
Rellegiré, entre línies,
els naufragis que evito.
poema Proclama, dins “Al costat dels xiprers que mai no ens faran ombra” (Ed. Òmicron, 2008)
la fotografia és pròpia: Un carrer a Montblanc
obstinacions 