Ciutat endormiscada


Altravegada, em sorprèn el record
dela ciutat encara endormiscada
aprimera hora, un matí de diumenge.
Ressonenpasses trencant amb cautela,
isubtilesa el silenci profund
deles llambordes humides pel gebre.
Sócassegut en un banc solament
perobservar amb quin  ritme indolent
escombral’home del carro de brossa
fullescaigudes i recull després
lesrestes indiscretes
d’algunimprovisat festeig nocturn.
Hefet el gest erroni d’obrir un diari
queno duc i d’encendre després la cigarreta,
araque ja fa molt temps que no en fumo.
Aspirola humitat d’aquest matí i m’arriba
d’imprevistuna olor de mar i un fred subtil
ambels que no comptava.
M’acompanyal’aroma del cafè
justacabat de fer d’un bar de cantonada.
Quanm’alci, em tornaré
aperdre pels carrers estrets d’una ciutat
quemolt difícilment
podràrecuperar els diumenges mandrosos,
carregatsde matisos, de la meva infantesa.

poema Ciutat endormiscada, dins el poemari “Passes discretes per la ciutat endormiscada” (Bubok, 2012)


Advertisements

6 comments on “Ciutat endormiscada

  1. Ple de subtileses, d'evocacions, d'insinuacions… de gestos suspesos fins i tot, amb l'atmosfera excepcional dels matins de diumenge, un excepcional poema "carregat de matisos".

  2. Gràcies Eduard. De la infantesa i la joventut, els records més entranyables tenen a veure precisament amb l'atmosfera gairebé inert que tenien els matins a Ciutat Vella. Una mica és el que intento reflectir en el poemari del que forma part aquest text.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s