El nàufrag invoca la pàtria

No invento mots. Ni descobreixo
camins entre el boscam.
Només em veig, a punt de defallir,
en un mirall que reflecteix silencis
i en el ressò
de les veus aclofades: la ineficàcia
del temps que fa que hem establert un somni
allà on, amb certitud, només hi ha runa.

poema, El nàufrag invoca la pàtria, dins “Al costat dels xiprers que mai no ens faran ombra” (Ed. ÒMICRON, 2008)
la fotografia és pròpia: Camí de ronda, entre l’Ametlla de Mar i Amposta
Anuncis

2 comments on “El nàufrag invoca la pàtria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s