Quan ja siguis molt vella, de Pere Rovira

DSCF2829

Quan ja siguis molt vella, de nit, llegint un llibre,

sola a casa, sentint els udols afamats

del gran fred, en uns versos potser trobaràs

quasi vius el record i el perfum d’aquests dies:

l’aroma d’un til·ler florit, sota la pluja

del juliol de Farrera, tan alt, que sembla el maig,

i una olor d’alegria, rebolcant-se pels prats,

i de quietud verda, i d’aigua que fa música.

Veuràs anys estripats, grisosos, fantasmals

com els parracs de boira que fugen al capvespre,

i, al mig, brillant encara, la llum de primavera

del nostre estiu aquí; no te l’apagaran

la por ni la tristesa, i aniràs a dormir

somrient a les ombres. I dormiràs amb mi.

Quan ja siguis molt vella,

de Pere Rovira, dins Contra la mort, ed. Proa 2011

la fotografia és pròpia (Posta de Sol al Matarranya, agost 2011)

Anuncis

One comment on “Quan ja siguis molt vella, de Pere Rovira

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s