La pell percep silencis…

Un temps pausat s’obre camí en la cambra

i mira de fugir per les escletxes

dels finestrals des d’on el món se’ns mira.

Les fulles grogues són una cruixent catifa.

Els vespres donen forma als marges pedregosos.

Tot és camí de vides que transiten,

arquitectura de vells somnis inconclosos,

retorn al fred, als colors del capvespre,

enyor d’espais on els amants fan seves

velles ciutats perdudes de llegenda.

Potser mirar no sempre vol dir veure-hi:

la pell percep silencis que no es senten.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s