Insomnis

En els llavis silencis,

i en l’insomni la imatge reiterada

d’un neguit persistent.

Albires pell dins la basarda dels llençols

i un so de mars distants, reivindicant els tactes,

et pessiga les nits vençudes

pel desgavell de l’hivern.

En els llavis calfreds i en el cos livideses!

Quina mort minsa i lenta

lleva l’àncora i enllà del mar t’aboca

a platges sense sorra ni petjades!

Poema propi, un dels dos amb què participo enguany a la VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar

la fotografia és pròpia (Esculls)