Paraules per a Sadio

El maig de 2014 va morir Sadio, una dona jove senegalesa que havia ingressat a l’hospital on treballo amb una malaltia molt greu. D’ella ens va impressionar en tot moment, malgrat la intensitat dels dolors produïts per la malaltia que finalment la va dur a la mort, el posat digne i la serenor que transmetia. No em vaig poder estar d’escriure aquests versos, segurament amb més emoció que qualitat, que ja vaig compartir, llavors gairebé a corre-cuita i encara escrits a mà, en una trobada amb altres poetes a Barcelona el mateix mes de maig. Ara els comparteixo, aquí.

Una mort excessiva ha trucat a la porta
i amb uns ulls ben oberts l’has rebuda, desperta
i amatent al silenci on tot es precipita.
Al carrer aquesta nit hi haurà el plor d’uns infants
que han deixat el seus jocs per fer-se adults de sobte.
De ben lluny, travessant aspres cels africans
arriben tristos cants i s’eleven pregàries
a un déu sempre distant, en una llengua estranya.

Aquests buits finestrals tindran gravat per sempre
el teu posat altiu, l’orgull d’estirp serena
mudat en desconcert pel desencís perenne,
per un dolor cruel que et retornà misèries
d’indrets massa llunyans on de nit s’arreceren
històries d’altres mons en què el fred és llegenda.

Poema Paraules per Sadio (2), inèdit, la fotografia és pròpia i correspon a una habitació de l’antic Hospital Sant Jaume de Manlleu, just abans d’iniciar-ne l’enderrocament (juliol 2005)