Un poema d’Olga Xirinacs (la meva contribució a la Campanya pel Premi d’Honor de les Lletres Catalanes)

Un poema de Foix dedicat a Riba

LA TARDA, tal com és ja basta.
La porcellana plora el nocturn tretzè
i l’aire desa andròmines gasoses;
mentre llangueixen els vaixells
les mans es perden pels camins
sense pensar el retorn.

Del llibre Llençol de noces (1979), Flor Natural dels Jocs Florals del Retrobament 1978, Olga Xirinacs, inclòs a ÓSSA MAJOR, Poesia completa 1977-2009, editorial Òmicron 2009
la fotografia és pròpia, cap al tard a Rubí

https://www.facebook.com/groups/751745364932382/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s