Fa pocs dies que vaig trobar i comprar un llibre que, fins a cert punt, m’ha sorprès. Em pensava que tenint el “Llibre del desassossec”, algun dels llibres de poemes de Pessoa, i els dels seus heterònims (Caeiro, Campos, Reis), disposava de prou bagatge per entendre l’univers del poeta portuguès. Vet aquí que ha caigut a les meves mans un llibre de Quartetes o Robaiyat, que em sembla senzillament fascinant, sobre tot perquè més enllà que duu per subtítol “Cançons de beure”, entronca al meu entendre de forma directa amb les reflexions i digressions del “Llibre del desassossec”.
Evidentment, la font d’inspiració primigènia del poeta per escriure aquestes quartetes son les d’Omar Khayyam, però la lectura de les mateixes permet trobar Fernando Pessoa en estat pur. No em faré l’erudit ni l’entès. El resum de tot això és ben senzill: m’agrada Pessoa, m’agraden les quartetes del persa Omar Khayyam, i trobo extraordinària l’aplicació de la tècnica d’aquest (o millor dit, de la relectura que al segle XIX en va fer l’anglès Edward FitzGerald) a l’exercici poètic de l’autor portuguès. Així de simple. I, com sempre, espectacular la traducció de Gabriel de la S.T. Sampol.
Deixo aquí un dels Robai (singular de Robaiyat) de Fernando Pessoa, amb el seu original portuguès a sota.
Cansa esperar. No cansa menys pensar.
Monòtons i serens, sentim volar,
sens pensar ni esperar, els dies nuls,
més fatals i més minsos com més va.
Sperar cansa. Pensar nâo cansa menos.
E correm-nos monotonos, serenos,
sem pensar nem sperar, os dias nullos,
cada vez mais fataes e mais pequenos.
Del llibre “Fernando Pessoa. Robaiyat (Cançons de beure)“, selecció i traducció a cura de Gabriel de la S.T. Sampol, Edicions de la ela geminada, Girona 2014
obstinacions 