Com aquest sol d’hivern, talment la mort viscuda amb pressa,
va enfosquint-se el demà que ja no saps si esperes.
Tot és delimitar contorns d’arbres caducs, el desolat
recurs de qui no espera res a canvi del silenci.
ç
poema inèdit, dins el llibre Quadern de brevetats
la fotografia és pròpia, feta al Jardí japonès de Tolosa de Llenguadoc
obstinacions 