Quatre poemes breus amb mar de fons

Cal·ligrafia

Còdols, no arena,
a la vora del mar.
Breus les onades
marquen cal·ligrafies
al damunt d’un cos ert.

Guaita

Mires el mar
per si arriba la mort
solcant les aigües.

DSCF5191

Litorals

Amb dits sol·lícits
traçaves litorals,
platges discretes.

Cants

Salpen les barques
perseguint horitzons.
Els mariners
no recorden els cants
amb què la mort els tempta.

poemes del Segon Quadern de brevetats, inclòs a Una Ombra Perplexa, Antoni Casals i Pascual, Bubok 2015

La fotografia és pròpia, Un capvespre rúfol al nord de Madeira

Anuncis

Indefens (d’ Una ombra perplexa)

IMG_20140125_180856

Indefens,
contemplo la matèria
de què estan fetes les paraules.
Com si en elles
s’hi congriés la vida
i el seu contrari,
com si es fes sòlid
el silenci que ofega
la solitud
de cada mot.

 Indefens, poema inclòs a “Una ombra perplexa“, Bubok 2015

Extrema nit

DSCF2990

 

Extrema nit darrera el mur quiet,
una absència de lluna configura tendreses:
hi ha passes en la boira, una tènue tenebra en el poema
traçat en la fatiga dels cossos fets frontera.

 

poema inclòs al Quadern de brevetats, dins Una Ombra Perplexa (Bubok, 2015) http://www.bubok.es/libros/238979/Una-ombra-perplexa

fotografia pròpia, Roma

Insomnis

Atracció estellesiana
En els llavis silencis,
i en l’insomni la imatge reiterada
d’un neguit persistent.
Albires pell dins la basarda dels llençols
i un so de mars distants, reivindicant els tactes,
et pessiga les nits vençudes
pel desgavell de l’hivern.
En els llavis calfreds i en el cos livideses!
Quina mort minsa i lenta
lleva l’àncora i enllà del mar t’aboca
a platges sense sorra ni petjades!
Poema propi, un dels dos amb què participo enguany a la VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar
la fotografia és pròpia (Esculls)