Camino al costat de l’esclat de les ones…

Camino al costat de l’esclat de les ones:
el litoral guarda el secret de les meves passes entre
les xarxes de sal portades pels vaixells

i el laberint de les algues encara ara oferides

a la platja. M’assec a mercè dels penya-segats dibuixant

el teu nom sobre l’arena; i és com si lentament
pronunciés una crida trista a la qual ningú
no acudeix. Es fa tard per al lament de les sirenes:

ara les marees cabdellen fils d’escuma al voltant
dels meus peus, les aigües ja no transporten
la meva veu, perdent-se sobre les dunes
que els vents van desbastant lentament

quan cau la nit. Sempre tinc por de que no tornis.

Maria do Rosário PEDREIRA, La casa i la flaire dels llibres (trad. d’Antoni Xumet), El GALL Editor, 2009
Anuncis

Una quarteta d’Omar Khayyam


Llàstima que el guany ja se’ns hagi acabat,
i que als peus de la mort els cors es tornin sang.
Ningú no ha tornat mai de l’altre món per dir
als viatgers d’aquest món què els ha de passar.

Omar Khayyam(1048-1131), Quartetes, Traducció d’Àlex Queraltó Bartrés, adesiara editorial