Ídols

Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís de les oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l’estiu
ha badat violent, i que s’omple
d’aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per a la submisa fe de després.

Gabriel Ferrater: Ídols (dins Teoria dels cossos -1966)