Una plaça, una font, un sortidor invisible,
una escola de monges i un home sense llar,
uns nois sense esperança a la porta d’un bar,
i una dona que enyora un futur impossible.
Un balcó on es podreix una vella persiana,
una parella jove que ha llogat un vell pis,
una gata perduda, un amant indecís,
un palmó que enfosqueix lligat a una barana.
Una música d’Àfrica, una noia de Xina,
una mare amb un nen que voldria més gran
i dos nois que s’abracen sota un cel tolerant.
Un home vell que espera, una tarda que fina,
dos petits futbolistes, una moto rabent
i una mica de boira que m’amaga la gent.
La plaça del barri, de Júlia Costa, dins La pols dels carrers (ed. Meteora, 2006)
obstinacions 