Atalaies, de Montse Assens


Instants tapats sota el llençol,
escrits esbocinats d’albades fresques,
mots perplexos, mans blanes,
miratges desolats, absències i enyors
que omplen els misssatges
apostats cada nit al llindar
d’un abisme informàtic.
Pàgines de vellut escrites dia a dia.
Atalaies amb balustres alzinades.

poema Atalaies, de Montse Assens, dins Secrets acariciats entre silencis de boira, edicions Parnass, 2010
Anuncis

He passejat pels llençols….


He passejat pels llençols
freds i arrugats de la por
amb la nuesa de la pell
gronxada pel vent.

Dins l’ordre del joc m’ha tocat parar,
i tu en fas estralls si no puc jugar.

I ara,
m’has acariciat la nit amb les teves aspres mans.

-no em deixis a l’alba
perquè vull morir abans.

Poema de Montse Assens, dins Indigent, com jo (premi de poesia Artur Simó, 2007. Brosquil edicions)