Sota la pluja, amb S. Espriu

Sota la pluja,
arbres, camí, silenci,
vides llunyanes.
Sense recança, miro
com el meu pas s’esborra.

poema Sota la pluja, de Salvador Espriu, dins LES HORES, inclòs a OBRA COMPLETA (Edicions 62, 1968)
Anuncis

Ens cremaven les mans… (un poema de Teresa Pascual)

Ens cremaven les mans: tacte de gel
el dels braços que abracen un desert
que després de tants anys sense comprendre,
ha desolat la terra d’altres braços.
Mans i pell que tallaven com un gel:
dalla i silenci arrapat al monòleg
de l’ànima que s’ha adormit al ras
i contempla, sols contempla la vida.

poema extret de Rebel·lió de la sal, de Teresa Pascual (Biblioteca de la Suda, Pagès editors, 2008)

Inhòspita tendresa dels somnis de novembre

Novembre ens havia de portar els ressons
de cels rogencs, de tardes que avançaven
a un ritme desbocat, de nits
que es feien llargues i d’hores
que començaven a fer-se feixugues a l’espera
del fred al que volíem abocar
desitjos emergents.
Però va ser aquest fred el que va vèncer

i vam veure passar totes les hores
com un calidoscopi on es deformarien
les imatges perdudes de futurs
als que no vam tenir accés.
Ara, quan ho recordo, em sobrevé
una estranya i inhòspita tendresa per les coses
que hauria hagut d’enumerar
i mai no van passar del fum dels somnis.
poema publicat amb el títol NOVEMBRE a EL DILEMA DE FAUST (Ed. Òmicron 2010)