Insomnis

Atracció estellesiana
En els llavis silencis,
i en l’insomni la imatge reiterada
d’un neguit persistent.
Albires pell dins la basarda dels llençols
i un so de mars distants, reivindicant els tactes,
et pessiga les nits vençudes
pel desgavell de l’hivern.
En els llavis calfreds i en el cos livideses!
Quina mort minsa i lenta
lleva l’àncora i enllà del mar t’aboca
a platges sense sorra ni petjades!
Poema propi, un dels dos amb què participo enguany a la VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar
la fotografia és pròpia (Esculls)
Anuncis