Geografies

IMG00007-20091031-1300

Quines geografies delimiten

els marges imprecisos del desig?

Els temps que van vencent-nos incorporen

temors al dia a dia: ara les mans

ens cremen quan als tactes s’afegeixen

ressons d’una intempèrie que s’esqueixa.

Hem fet, d’aquest futur, itineraris

de fred inevitables: ens neguem,

esquerps, a creure en certituds captives.

Hem pidolat identitats als arbres

i hem posat nom al seu nom i als miratges

 

 

poema inclòs al meu llibre “Els imperis implícits” (Bubok, 2014)

la fotografia és pròpia, presa a Sant Boi de Lluçanès amb una Blackberry

Anuncis

La pell percep silencis…

Un temps pausat s’obre camí en la cambra

i mira de fugir per les escletxes

dels finestrals des d’on el món se’ns mira.

Les fulles grogues són una cruixent catifa.

Els vespres donen forma als marges pedregosos.

Tot és camí de vides que transiten,

arquitectura de vells somnis inconclosos,

retorn al fred, als colors del capvespre,

enyor d’espais on els amants fan seves

velles ciutats perdudes de llegenda.

Potser mirar no sempre vol dir veure-hi:

la pell percep silencis que no es senten.