Quines geografies delimiten
els marges imprecisos del desig?
Els temps que van vencent-nos incorporen
temors al dia a dia: ara les mans
ens cremen quan als tactes s’afegeixen
ressons d’una intempèrie que s’esqueixa.
Hem fet, d’aquest futur, itineraris
de fred inevitables: ens neguem,
esquerps, a creure en certituds captives.
Hem pidolat identitats als arbres
i hem posat nom al seu nom i als miratges
poema inclòs al meu llibre “Els imperis implícits” (Bubok, 2014)
la fotografia és pròpia, presa a Sant Boi de Lluçanès amb una Blackberry
obstinacions 