Un sonet de Carles Riba


La nit volgué que fóssim nit
nosaltres mateixos, terrals
com l’ombra i com els animals
que erren nus, caçant el delit.

L’aire, del teu pit al meu pit,
es carregà de fondes sals:
corríem en fonts abismals;
enllunàvem illes d’oblit.

Pobra, entesa, la nostra vida,
segons la llum, s’era expandida
en una ardent obscura flor.

Tot canviava en l’Aventura:
si em miraves, no era jo;
si reies, no eres impura.

poema extret de SALVATGE COR, de Carles Riba (1952)
la imatge és de Jorge Soares
Anuncis

l’espectacle pautava les parets…


l’espectacle pautava les parets
com una vida en quatre temps,
obriu la música.

la finestra és el fred, la companyia
d’un vent contra la casa mal tancada
de boira.
si obriu la música…

l’herba amaga les passes del delicte
de viure entre paraules poc triades.
obriu la música.

respira l’arbre amb fulles noves,
no feu soroll.
obriu, obriu la música.

poema extret de Temps en blanc, de Francesc Garriga Barata, ELS LLIBRES DE L’´ÓSSA MENOR, (ed. Proa 2003)
la fotografia és pròpia, OLIVERA A SU (SOLSONÈS)

Maria-Mercè Marçal: sonets eròtics (i)


Mai cap amant no ha gosat arribar
al lloc extrem des d’on tu m’acarones.
De dins enfora, amor, sento les ones
i em faig areny i duna i penyalar.

Sorra i record de demà, mans enceses
pel risc, mirall de l’ombra de l’ahir
que el congrià i et feu hoste de mi,
jo visc en tu, en les teves escomeses.

Tu vius en mi i et mous pel clos comú
-aigua a l’aguait de les veus de la terra
que esborra amb sal el rastre de la guerra-

¿Sents el llevant com tempta, cor dejú,
els molls remots on l’urc se’m desaferra?
Creixent en tu, la mar i jo som u.

poema extret de SAL OBERTA de MARIA MERCÈ MARÇAL, inclòs dins Llengua abolida (1973-1988), EDICIONS 3 i 4, 1989

Fotografia de Nuno Belo, extreta de 1000imagens.com