Només m’estimaves a mi, deies.
Amb lletra menuda, d’ocell,
m’ho escrivies al mugró,
tan dolçament.
Ara t’odiaria, si en fos capaç,
però et sóc fidel,
adepta a la teva cal·ligrafia,
als solcs de les carícies que deixares
en els malucs afamats.
Ara t’odiaria, si en fos capaç,
però tens els llavis plens de crostes
i pols blanca els perfila.
Duc el dubte tatuat amb argila
i és molt difícil esborrar-lo.
poema Cal·ligrafia, inclòs a Ostatge, de Marta Pérez i Sierra, XXII premi de poesia Josep Fàbregas i Capell, Vila de Sallent, editat per Témenos (2016)
La imatge és extreta del compte de Flickr Solar Soul
obstinacions 