Anem ara, en silenci, recobrant
pel riu del temps quiet totes les coses.
Redescobrim els camps: observa la masia,
els ànecs i les oques al bassal,
el safareig a un angle solellós
del pati: roba estesa regalima,
la masovera surt i crida l’aviram,
mentre al bladar transita la recol·lectora,
que escampa al seu redol
bales de palla ben atapeïda,
i va perdent-se en l’aire la fressa del tractor,
que llaura ja el guaret; són els penats
encara vius: és per això que dormen
les bèsties a l’estable i un recolliment
s’estén pertot. Aclucarem els ulls:
se’ns n’obriran uns altres en el somni
que hi veuran més en l’orba obscuritat.
poema extret de Passeig d’Aniversari, de Joan Vinyoli (Ed. Empúries, 1984)
la fotografia és pròpia: La finestra des d’on tot es mira, a Mirambel (Terol)
obstinacions 