Pregària

I, de sobte, la nit
ve per trencar el silenci dels amants,
per aturar el deliri dels poetes,
per confirmar les pors més arrelades,
per fer oblidar el sentit de les banderes.
En la nit ens fem vells i és en la nit que ens criden
vells companys de viatge que es van morir fa temps,
des del fons d’una música
que crèiem oblidada
al calaix dels anhels.
En la nit es fan lànguids els sospirs
i es fan breus les paraules, i el que escrius
recupera el sentit d’una pregària.

Poema propi inclòs a “Una ombra perplexa”, Bubok 2015

Carrers de diumenge

M’hauria pogut perdre pels carrers
d’alguna gran ciutat.
En canvi, he preferit els carrerons
de ciutats de províncies,
discretes i avorrides,
on els diumenges
romancegen les hores fins que al vespre
cauen les persianes
del dia que ha transcorregut amb indolència.

poema propi, del recull inèdit L’anhel de l’anèl·lid

Cant gregorià

No gaire més enllà
de l’univers estèril
on bastires el cau,
vas establir-hi el regne
on domina l’espasme,
reconvertint en mots
el teu desfici llord.

Ara, et mires les mans
i veus que no tens mans
i mires els teus peus
i veus que no hi ha peus.
I penses que, com Samsa,
véns d’una nit d’insomni
i trobes a faltar
el dolor fulminant
que diuen que comporta
tota metamorfosi.

Però, fet i comptat,
mai no vas transformar-te:
ja vas néixer un helmint
abans de mudar en home.

poema inclòs a L’anhel de l’anèl·lid, poemari inèdit 

fotografia pròpia: Cementiri de Cantonigrós (2016)

Aquesta nit, la lluna…

Aquesta nit, la lluna
no s’ha deixat encendre.
Els fanalers maldaven
per fer-ho. Ella fugia
núvols enllà i se’n reia
del mar sense reflexos.

Agermanant petxines,
t’esperava a la platja:
mentre bevia estrelles
la nit se’m descobria.

poema inclòs al recull inèdit L’anhel de l’anèl·lid

fotografia pròpia: posta de sol a la Costa Brava 

Caus de cuc

De mi només
us cal saber
que he habitat caus de cuc
en les diverses vides
que he cregut que vivia
mentre anava editant
rengleres de paraules
que sorgien del fred.

Dels molts anhels
que em posseïren,
a penes un record
dels que més m’angoixaven.
Mentre es va fent de nit,
torno al meu cau. I callo.

 

del poemari inèdit L’anhel de l’anèl·lid
fotografia pròpia: Parets creuades

Abans de la paraula

Abans de la paraula escrita, el vers.
I abans de cada vers,
resistint al profund
de les sines de la vida,
hi ha el batec del poema
precedint-lo. Cridant-lo.

 

fotografia pròpia, Cantonigros gener 2016

Del poemari inèdit L’anhel de l’anèlid

Pretens mirar…?

¿Pretens mirar a través
de les esquerdes del mirall?
T’esqueixarà la pell un fred
sorgit de tu i dels teus insomnis.

He volgut seduir-te (un inèdit propi)

He volgut seduir-te amb els meus dits
i m’he sentit, de nou,maldestre i fràgil,
com quan vaig descobrir en la teva pell
recorreguts nocturns pels meus silencis

fotografia de Luis Mendonça, 1000imagens.com .

Un record de Carcassona

Hem passejat com temps enrere ho fèiem
pels carrers de ciutats dipositàries
d’estranys records de foc i de carnatge.
Avui però, les ciutats més antigues
només són llocs on és el guany més fàcil
i el pas del temps excusa per la venda
dels crits absents a tants llibres d’història.
Hem caminat i hem vist com les muralles
s’han convertit en signe de l’absència.
No hi ha passats millors, només fantasmes
que s’han quedat presos dins les estances
mirant, distants, les nostres caminades.

Carcassona, desembre 2010

poema inclòs al recull L’hivern a la memòria, del meu llibre NO PLORIS PER CREÜSA, ENEES, Ed. Neopàtria juny 2015

Com si els rosers (un altre poema breu i inèdit)

Com si els rosers que ara, de nou, floreixen
ens volguessin fer joves i més savis,
avui ens hem trobat per consolar-nos
del neguit dels silencis i les presses.

poema inèdit

la fotografia està extreta del web del Museu de Ciències Naturals