Quina plaent vesprada al llit
em féu passar l’embriaguesa!
El llit el tinc ben fet i estovat
i em fa de cobertor l’ombra dels arbres;
la branca es vincla, i el colom esclata en cant;
lànguidament el sol decau cap a l’ocàs,
rebenta el tro, i el núvol escup blanc.
poema extret de Jardí Ebri, tria del divan, d’Ibn Khafaja, traduïda per Josep Piera, Edicions 62, 2007
la fotografia és pròpia: Cap al tard romà des de Vila Borghese
obstinacions 