I el sí.
I el no.
I tot a la vegada.
Amb la tendresa del pa dolç més dolç,
la duresa del sílex, la dinamita
més amarga. Amb l’aspror
dels camins mai explorats, que hem de fer
sols,
la càlida subtilitat
d’un vol de plomes. Amb l’absència
de l’apaivagament, l’aigua beneita.
Sento la vida com un llibre estult
on em lliga i em deslliga
cada pàgina.
No em sé oberta ni closa
porta
que el pes d’un corrent indomtat
de sentiments, fa batre.
Sóc un tauló cremat, cremat per dintre.
(…)
Fragment del llibre I encara, de Felícia Fuster, premi Vicent Andrés Estellés 1987
col·lecció de poesia 3i4, 1987
obstinacions 