Gula


T’he vist menjant amb animal desfici,
els ulls lluents, volent fugir de l’òrbita,
mentre el sandvitx ràpidament minvava
i els regalims corrien per la cara.

Per un moment he insinuat la nàusea.
En canvi, tu flirtaves amb l’orgasme.

poema Gula, inèdit (escrit el 1997)
Anuncis

La vida que ara observes


I un dia descobreixes que existeix una vida

més enllà del món plàcid on creies que vivies.

I per comptes de créixer, d’absorbir la saviesa

que el nou estat t’atorga, t’amagues al racó

de les desesperances, i plores i gemegues

com ho vas fer aquells dies, quan els amics morien

sense saber per què.

La vida que ara observes,

no és la teva, és dels altres, els altres que se’t miren

des dels àmbits palpables a què tot els condemna.

Ja no saps en què penses, mentre el mirall es trenca.

Vas desfermant finestres que s’obren als espais

on mai no podràs perdre’t. Hi ha un sol que t’enlluerna,

més enllà dels teus límits: les paraules ressonen,

com passes al silenci de criptes solitàries.

poema LA VIDA QUE ARA OBSERVES

la fotografia és pròpia: Font del Francolí